L’avanç de l’atròfia geogràfica (AG), un dels estadis més avançats de la degeneració macular associada a l’edat (DMAE), es pot frenar la seva progressió en un 20% mitjançant l’ús de postbiòtics orals. Un estudi pilot en 10 pacients amb AG i una taxa de creixement històrica prèvia coneguda ha mostrat una reducció del 20% del pendent després d’un any de suplementació oral amb postbiòtics. Són els resultats d’un estudi pilot que ha dut a terme l’Institut de la Màcula en col·laboració amb Igen BioLab SL.

La DMAE és una malaltia degenerativa provocada per l’envelliment, les causes de la qual combinen la predisposició genètica amb factors ambientals. Actualment representa una autèntica epidèmia de ceguesa legal, i no hi ha cap teràpia aprovada per a la forma atròfica. Els factors epigenètics són el vincle entre els factors ambientals i l’expressió gènica. El microbioma ha emergit com un modulador epigenètic important i els canvis en la microbiota s’associen a múltiples trastorns crònics sistèmics, incloses les malalties neurodegeneratives.

Hi ha diverses maneres de modificar la microbiota. No obstant això, molts dels que s’han provat fins ara, com els trasplantaments fecals o els antibiòtics selectius tenen riscos importants que no justifiquen el possible benefici. L’ús de prebiòtics o probiòtics té els limitacions i riscos que s’associen amb els bacteris vius. Els postbiòtics, en canvi, poden imitar els efectes sobre la salut dels probiòtics alhora que eviten l’administració necessària de microorganismes vius, que poden tenir riscos importants com la respostes inflamatòries locals i bacterièmies, entre d’altres.

En aquest estudi pilot, els pacients amb una taxa de progressió ràpida d’AG van ser tractats tres vegades al dia amb una formulació postbiòtica oral patentada (Igen Biolab). Els postbiòtics orals van ser ben tolerats, sense esdeveniments adversos significatius observats. Després d’un any, el pendent de creixement es va reduir un 19,87% de mitjana. Si aquests resultats es reprodueixen en estudis més extensos, es podria arribar a la conclusió que l’administració de postbiòtics pot tenir efectes similars a les teràpies intravítrees mensuals que actualment es troben en procés d’aprovació de la FDA. Aquest enfocament amb teràpia oral evitaria el gran cost socioeconòmic i la càrrega per als pacients, els seus familiars i els sistemes sanitaris, cosa que suposa un canvi de paradigma complet.

Actualment es realitza un estudi aleatoritzat de doble emmascarat en pacients amb DMAE intermèdia d’alt risc per avaluar si l’ús de postbiòtics alenteix la progressió a l’etapa avançada de la DMAE, principalment en la seva forma atròfica.