La cirurgia del glaucoma té com a objectiu la reducció de la pressió intraocular mitjançant el drenatge de l’humor aquós. La finalitat d’aquesta reducció és frenar lla progressió de la malaltia i impedir que la visió es continuï deteriorant.
Recorrem a la cirurgia quan el tractament farmacològic o e làser SLT no han aconseguit reduir la pressió de manera suficient perquè la patologia no progressi.
També recorrem a la cirurgia quan sorgeixen efectes adversos amb el tractament tòpic i, per tant, no es tolera bé, o quan hi ha dificultat en el compliment per part del pacient.
En casos excepcionals podem recórrer a la cirurgia en pacients el diagnòstic dels quals es du a terme quan la malaltia està en fases molt avançades i la visió ja està molt deteriorada.
A l’Institut de la Màcula escollim la tècnica quirúrgica més adequada en funció de les característiques del pacient i de l’estat evolutiu del glaucoma.
Esclerotomia profunda no perforant
Les operacions no perforants per al glaucoma van ser descrites originalment a principis dels anys setanta del segle XX. L’objectiu era reduir la pressió intraocular i, així evitar algunes de les complicacions de la trabeculectomia estàndard.
L’esclerectomia profunda no perforant és una cirurgia de drenatge per reduir la pressió intraocular. Consisteix a facilitar la sortida de l’humor aquós des de la cambra anterior de l’ull a l’espai subconjuntival sense arribar a perforar la cambra anterior.
Es realitza un tapet escleral superficial i una dissecció escleral profunda per sota, que deixa només una capa fina d’esclera i de membrana de Descemet. Per dur-la a terme és fonamental que l’angle irido-corneal estigui obert. S’aconsegueix una disminució de la pressió intraocular de manera més fisiològica.
És una cirurgia menys invasiva i molt eficaç, però és tècnicament més difícil que la trabeculectomia.
Trabeculectomia
És la cirurgia filtrant més antiga, però encara s’utilitza avui en dia. Consisteix en la creació d’una fístula que comunica la cambra anterior de l’ull amb l’espai subconjuntival. En aquest espai es forma una ampolla de filtració per on difon l’humor aquós i així es redueix la pressió intraocular.
És una tècnica que es pot dur a terme amb pacients que tinguin glaucoma d’angle obert o tancat.
Aquesta cirurgia té més risc d’hipotonia, i és per això que avui es prefereix utilitzar l’esclerotomia profunda no perforant, que és una tècnica molt més senzilla quan està indicada.
Implant de dispositius de drenatge d’humor aquós o vàlvules
Es tracta d’una cirurgia de glaucoma que consisteix a inserta un dispositiu o vàlvula que connecta l’espai intraocular, mitjançant un tub, amb l’espai subconjuntival, amb un reservori o plat.
S’han desenvolupat diversos tipus de dispositius per millorar la filtració que permeten derivar l’humor aquós a l’espai subconjuntival equatorial.
Les vàlvules o dispositius de drenatge per a glaucoma que s’usen actualment solen consistir en un tub que es col·loca a la cambra anterior, en el solc ciliar o a través de la cavitat vítria si el pacient s’ha sotmès a una vitrectomia. L’humor aquós flueix a través d’aquest dispositiu fins a un reservori extraocular, que es col·loca a la regió equatorial sobre l’esclera.
Aquests dispositius se solen reservar per a casos complicats de glaucoma en què ha fracassat la cirurgia filtrant convencional o és probable que falli, o en casos en què no es pot dur a terme perquè l’estat de la conjuntiva o de l’angle no ho permet.
Cirurgia de cataractes o combinació de cirurgia de glaucoma i cataracta
La cirurgia de cataractes pot ser una opció per al tractament del glaucoma d’angle estret, ja que se substitueix el cristal·lí per una lent intraocular, de manera que s’amplia l’angle iridio-cornial.
La cirurgia combinada s’utilitza en pacients que pateixen de cataracta i glaucoma. Es realitzen tots dos procediments en un mateix acte quirúrgic, de manera que el pacient només ha de passar una vegada pel quiròfan.
En pacients amb angle estret es pot realitzar l’esclerotomia profunda no perforant sempre i quan es combini amb la cirurgia de cataracta.
Tècniques MIGS
Les tècniques MIGS (Minimally Invasive Glaucoma Surgery) són procediments quirúrgics molt poc invasius dirigits a reduir la tensió ocular. Són un conjunt de tècniques molt diverses, entre les quals podríem destacar el microimplant XEN (condueix l’humor aquós des de la cambra anterior fins a l’espai subconjuntival) o el microimplant iStent (facilita la sortida de l’humor aquós a través del canal de Schlemm).
Actualment, el microimplant XEN destaca per oferir una reducció de la PIO igual o major que l’esclerotomia profunda no perforant o la trabeculectomia, amb un temps quirúrgic molt menor i amb menys taxa de complicacions postoperatòries.