Retinopatia diabètica

És indispensable un examen oftalmològic complet que inclogui les proves següents: una retinografia, una tomografia de coherència òptica, una angiografia amb fluoresceïna, tret que estigui contraindicada per al·lèrgia a la fluoresceïna, i una campimetria visual.

És probable que les persones que estan en les fases més inicials de la retinopatia diabètica no proliferativa no requereixin tractament. Alguns pacients afectats per un edema macular diabètic molt lleu i que no provoca simptomatologia només han de fer controls periòdics del seu estat ocular. En altres casos cal aplicar injeccions intravítries antiangiogèniques o de corticoides d’alliberament lent, o una combinació d’ambdues, per a controlar l’edema diabètic, recuperar visió i prevenir la pèrdua de visió a causa de canvis degeneratius irreversibles en les capes cel·lulars fines de la retina. En situacions molt puntuals és fins i tot aconsellable la fotocoagulació làser prop de la zona macular, selectivament en microaneurismes, per reduir l’edema.

Quan la malaltia mostri senyals de progressió a les formes proliferatives, cal aplicar la fotocoagulació extensa d’àrees sense reg sanguini (isquèmiques) per a evitar la progressió a aquests estadis de risc elevat de patir complicacions greus. No dur a terme aquest tractament per por del làser és un error greu que pot desembocar en situacions irreversibles.

En els casos avançats, amb hemorràgia intraocular i/o despreniment de la retina, cal recórrer a tècniques avançades de microcirurgia intraocular que es duen a terme amb anestèsia local. El làser i les diverses tècniques de microcirurgia són procediments molt efectius a l’hora de tractar la retinopatia diabètica que ens permeten resoldre situacions molt desesperades. No obstant això, la situació ideal, gràcies a una prevenció de les complicacions, seria no haver d’arribar a aquest punt.